Ells tenien raó

Dimarts passat, diada de Sant Jordi, vaig assistir a la presentació de la Memòria 2023 per part de la Defensora de la Ciutadania, Anna Moilanen. L’acte, presidit pel batle Jaime Martínez, tengué lloc a la sala de plens de l’Ajuntament de Palma i comptà amb l’assistència dels regidors del govern i de l’oposició, com també de nombrosos representants d’entitats i associacions ciutadanes.

Moilanen va ser directa i clara a l’hora d’exposar aquesta Memòria, convençuda que la feina de l’Oficina de la qual és titular és del tot necessària i que ajuda a refermar la democràcia i la participació ciutadana. Ressenyà l’urbanisme, la mobilitat, el renou i la manca de neteja com els temes que han suscitat un major volum de reclamacions per part de la ciutadania. Afirmà que el renou no desitjat és la primera causa de queixa, propiciada per una excessiva ocupació de la via pública, la presència incontrolada de músics de carrer o el buidatge de contenidors de fems, entre altres factors de contaminació acústica. Sobre la manca de neteja, la segona de les causes en ordre d’importància, afirmà que aquest és un problema en què tothom ha de posar de la seva part, Administració i ciutadania. La tercera de les causes apuntades, segons l’informe, és la manca de presència policial als carrers, l’estat de la via pública i la notificació de multes o sancions. Es referí així mateix a la manca d’accessibilitat de molts d’espais i equipaments, incidint de manera especial en la demora en la tramitació de les places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda.

Anna defensà la seva gestió, tot i les severes retallades sofertes al seu departament en matèria de recursos humans: 564 expedients tramitats al llarg de 2023, un 66% dels quals es resolgueren a favor de la ciutadania. “Ells tenien raó”, sentencià, posant així en evidència dos dels mals que afligeixen l’Administració: la manca d’agilitat en la tramitació dels expedients administratius i l’escassesa de personal, un problema que resulta especialment preocupant en allò que es refereix a la dotació d’efectius de la Policia local. Tot i aquestes traves, manifestà que el seu compromís amb la ciutadania era inamovible, raó per la qual demanà el suport de l’equip de govern mitjançant l’aportació dels recursos necessaris per a poder continuar treballant.

La defensora es mostrà comprensiva amb la conjuntura que ha permès una majoria de govern estable a l’Ajuntament: “Entenc els acords programàtics -afirmà-, però no puc entendre la minva en la prestació de serveis indispensables”, en clara al·lusió a la destitució del seu adjunt i als retalls pressupostaris. Des de l’oposició es recordà que l’Oficina està emparada per la Llei de capitalitat i el reglament orgànic que la desplega; un detall no menor, a la vista de l’envestida que li propinà el representant de Vox a la Sala, Fulgencio Coll, que afirmà sense despentinar-se que el treball que desenvolupava la Defensora el feien les diferents regidories i les associacions de veïnats, raó per la qual l’existència de l’Oficina era gairebé ociosa i redundant.

Encetà Mercedes Celeste, la portaveu de l’equip de govern, en recordar a l’oposició que l’ascensor de la plaça Major romangué avariat per espai de vuit anys, i que únicament procediren a la seva reparació davant la proximitat de les darreres eleccions municipals. Però tenc els meus dubtes quant a la interpretació del document redactat pels síndics de Catalunya en suport de la Defensora com una ingerència o atac a la gestió de l’Ajuntament. Jaime Martínez, finalment, tractà d’apaigavar els ànims fent una crida al necessari consens de totes les forces polítiques a l’hora de resoldre els problemes dels ciutadans.

I un detall -o dos- prou significatius: entre les persones assistents a l’acte com a convidats hi havia dos usuaris de cadira de rodes, que seguiren amb respecte i atenció el desenvolupament de l’acte. El segon, que em congratulà especialment, fou l’afirmació de la Defensora que l’abolició era l’única forma d’alliberar les persones prostituïdes del tràfic i l’explotació sexuals.

Enhorabona per tot plegat, Anna.

Suscríbete para seguir leyendo